versaments

No hi ha gana
no hi ha fam
ni roba eixuta;
odi i tedi,
com dos ninots
de còmic,
presoners
de la intempèrie
d'una mà bruixa,
d'una cascada de sang
espessa i fumejant
com l'aigua
en un saltant.
Diuen que són àtoms,
que davant nostre
es fan i es desfan
envoltant la silueta,
i nosaltres perseguint galetes de fibra
per no molestar-la massa
i ser fideus que al capbussar-se
no omplin gaire el got,
el bassal,
la piscina,
l'oceà.
Perquè no ens sentiríem molt bé
esquitxant amb el cul ample
tot l'aviram que plora
per no tallar-se les venes.
Quin fàstic em fan.
Avui és fàstic
demà filantropia
però mentre duri la transició
se me'n foten
les vostres neures transvestides
i les crostes de cristall
que escolen llustres llums de foc vesper
en un brogit d'insectes àvids
amb l'arpó ja més que a punt.
I us apunten. Us apunten al dors,
on fineix el clatell i neix l'espinada
on l'oposat mena de prefix
per ser sentit d'alguna cosa.
I ja me'n vaig
a fer la casa,
amb musiqueta
i la ballesta preparada
per si algun veí despistat
no s'ha adonat
que avui odio,
encara.