dimarts, 22 de març del 2011

Diguem que a voltes
torna la tarda
que t'omple de ganes
de veure-hi de nit.
Que t'esforces
a caure de la cadira
tal com jugaves
amb el company d'escola,
llunyà,
fent equilibris
sobre la pota
que resta,
flotant sobre el terra.
Diguem que dus la bata petita
per no tacar-te mai més
d'oblits i descuits
dels grans
perquè tot és ja massa.

dimecres, 23 de febrer del 2011

La vella Itàlia

-Digues-los que truquin en Giacomo-. Des de la sala de cadàvers l'auxiliar d'infermeria es dirigí vers la recepció on dos detectius esperaven ordres del sots-tinent Marconi. Mentre escoltava com desapareixien les passes del jove de guàrdia restà absort en l'espectacle d'aquell cos mutilat. Són temps difícils per a l'idealisme pensà.
El mòbil vibrava frenètic a la butxaca de l'americana, llençada sobre l'espatllera d'una cadira vuitcentista. Amb l'habitació a les fosques i el mòbil silenciat tardà en adonar-se que la cantonera del petit dormitori s'il·luminava llampeguejant, tenyint de blau elèctric l'empaperat blanc. Van ser aquells pits els que l'alertaren de les trucades, en una llambregada on esperava trobar davant una mirada lasciva, aquell paisatge ondulat i voluptuós que naixia sota el melic, del càlid entrecuix, i acabava coronat per dos monticles erectes. La llum de la pantalla pintava entretallada les copes de la pell morena i sorrenca que masegava amb delit. -Hòstia- deixà anar un sospir mentre abandonava aquell fruit melós per dirigir-se a la jaqueta de l'esmòquing. -Tinent, tenim un tercer jove...- va sentir ella des del llit. -N'esteu segurs?- Preguntà. -Sí. L'hem trobat com als altres..., amb la pell a tires-. La Júlia va fer un sotrac després d'escoltar aquelles paraules embotides en un transistor -Què cony...? Anava a preguntar mentre obria el llum. Ell li clavà la mirada -Vesteix-te, no em puc quedar-. L'agent sortí de l'habitació i baixà per les escales del saló on tot just començava la festa de debò després del ball.
Giacomo recordava com havien topat amb l'últim activista. La pista fonamental fou saber que la seva germana estava embarassada de vuit mesos i mig. Va ser fàcil. L'ingrés al Clínic de Milà solucionà la feina de rastrejar Internet per saber-ne el parador. Com posar-li una trampa de parmesà a una rata, però sense capficar-se. Dos dies després del part apareixia. Va ser caçar-lo al vespre, dur-lo al soterrani, interrogar-lo, torturar-lo, deixar que es consumís pel degoteig i finalment abandonar-lo en un descampat, vora l'hospital.
Aquella nit, la recepció de l'ambaixador gal·lès havia reunit la flor innata de la diplomàcia italiana. La plana major de la cambra del govern Berlusconi s'havia desplaçat per uns dies a un palauet més amunt de la Toscana. Les putes s'hi contaven a dotzenes, algunes ja havien perdut part del vestuari, els parlamentaris galta-vermells, inflats, delirants, obrien les boques per rebre raïm espremut que les mans d'aquelles menors els hi brindaven regalimant per les seves llengües, mentre els diputats esgarrapaven corses de fantasia, bregant per aquell o altre bocí de carn, refregant-los les cuixes sobre el sexe humit, jove i perfumat, com el que ell acabava d'abandonar. El tinent travessà la bacanal recordant l'ordre rebuda del primer ministre italià -Esclafolla'l com un fruit sec-.

dimarts, 22 de febrer del 2011

Saló Rosa

En una sala vella
on la fusta de les butaques cruix
i la pantalla encara es presenta
rere un teló blau,
les nines es vesteixen d'antic
amb guants blancs i colls de punt
per dir-se coses boniques
a cau d'orella.

Les mans acaronen teixits de vellut
i la pell de préssec d'aquella edat primera
que ja deixa arribar tard a casa
sense haver de dir
que t'has posat vermella
en la foscor del cinema.

dimarts, 15 de febrer del 2011

Quan aparegui

Sobre rodes la gràcia fa gràcia fins que al fons del descens, quan no hi penses, arriba la fi; sense aquest acord entre rodes i embranzides l'aturada esdevé xoc violent que taca de vermell aquell moment diví que tant ens cosa assaborir als humans, l'espurna fugaç de l'haver-hi estat es desfà lentament com un bloc de cera vora el foc, sobre la mà, adduint a la certesa que tot allò bonic fa mal si no és cuidat com un jardí delicat, d'arbres fruiters que demanen hivernacles quan toca, carregats amb la llavor d'un fruit que si no el sospites quan no hi és encara, faràs salat al cuidar-lo .

dimecres, 2 de febrer del 2011

Sal

Felins amables curaran
a llambregades nocturnes
les ferides que t'has fet
per jugar massa,
i les orquestres de cent músics
seran ànima salvatge
d'una mar honesta i brava
per salar la desmesura
que a tots falta,
en no escaure-li a la ment
tots els límits que contempla;
l'univers pintat d'escames
es reflectirà en l'onatge
quan la nit es fongui negra
submergida de penombra
endins del fons d'aquest abisme.

Mosquit d'ambre

Rebota't robot
bot a bot
salta i puja
de sota la pluja.
Enrampa't i adona't
que l'aigua i l'electre
no poden conviure;
va, surt i posa't a riure.
Que no hi ha esquemes
per la sort,
ni cap matriu
que et torni a l'hort
de les infàncies
sense perdre-hi pel camí
l'adulteri de l'ànima tallant,
el somriure amb dentadura postissa
dissenyada per agradar tant,
subjectada amb la resina
on queden atrapats
per sempre més
els altres.

dijous, 27 de gener del 2011

Money for nothing (Canadian cover)

Als homes també ens agrada
que ens diguin coses boniques
i sentir-nos aclaparats
quan resulten sobtadament
sinceres i nervioses;
i tractar-vos de "maricones"
si no uns atreviu a dir
segons què segons quan.
Perquè com vosaltres
a vegades tan sols esperem
mostres d'afecte
deixant que l'altre ens dugui
com en un ball.
I si res passa
ens encongim d'espatlles
i girem la mirada
vers un altre poema.

divendres, 7 de gener del 2011

Qüestions de pell per una sort indòmita
cavalquen per la crema de les mans
amb gust a fruita dolça i alè suau,
entrat pel nas, quasi bé a glopades d'aroma,
mentre a l'altra banda de l'encanteri
els veïns travessen parets amb una veu de xiscle
dansant el tema que els agrada
en un moment del migdia
tot esperant la cassola d'arròs.