En una sala vella
on la fusta de les butaques cruix
i la pantalla encara es presenta
rere un teló blau,
les nines es vesteixen d'antic
amb guants blancs i colls de punt
per dir-se coses boniques
a cau d'orella.
Les mans acaronen teixits de vellut
i la pell de préssec d'aquella edat primera
que ja deixa arribar tard a casa
sense haver de dir
que t'has posat vermella
en la foscor del cinema.