Quan aparegui

Sobre rodes la gràcia fa gràcia fins que al fons del descens, quan no hi penses, arriba la fi; sense aquest acord entre rodes i embranzides l'aturada esdevé xoc violent que taca de vermell aquell moment diví que tant ens cosa assaborir als humans, l'espurna fugaç de l'haver-hi estat es desfà lentament com un bloc de cera vora el foc, sobre la mà, adduint a la certesa que tot allò bonic fa mal si no és cuidat com un jardí delicat, d'arbres fruiters que demanen hivernacles quan toca, carregats amb la llavor d'un fruit que si no el sospites quan no hi és encara, faràs salat al cuidar-lo .