La vella Itàlia

-Digues-los que truquin en Giacomo-. Des de la sala de cadàvers l'auxiliar d'infermeria es dirigí vers la recepció on dos detectius esperaven ordres del sots-tinent Marconi. Mentre escoltava com desapareixien les passes del jove de guàrdia restà absort en l'espectacle d'aquell cos mutilat. Són temps difícils per a l'idealisme pensà.
El mòbil vibrava frenètic a la butxaca de l'americana, llençada sobre l'espatllera d'una cadira vuitcentista. Amb l'habitació a les fosques i el mòbil silenciat tardà en adonar-se que la cantonera del petit dormitori s'il·luminava llampeguejant, tenyint de blau elèctric l'empaperat blanc. Van ser aquells pits els que l'alertaren de les trucades, en una llambregada on esperava trobar davant una mirada lasciva, aquell paisatge ondulat i voluptuós que naixia sota el melic, del càlid entrecuix, i acabava coronat per dos monticles erectes. La llum de la pantalla pintava entretallada les copes de la pell morena i sorrenca que masegava amb delit. -Hòstia- deixà anar un sospir mentre abandonava aquell fruit melós per dirigir-se a la jaqueta de l'esmòquing. -Tinent, tenim un tercer jove...- va sentir ella des del llit. -N'esteu segurs?- Preguntà. -Sí. L'hem trobat com als altres..., amb la pell a tires-. La Júlia va fer un sotrac després d'escoltar aquelles paraules embotides en un transistor -Què cony...? Anava a preguntar mentre obria el llum. Ell li clavà la mirada -Vesteix-te, no em puc quedar-. L'agent sortí de l'habitació i baixà per les escales del saló on tot just començava la festa de debò després del ball.
Giacomo recordava com havien topat amb l'últim activista. La pista fonamental fou saber que la seva germana estava embarassada de vuit mesos i mig. Va ser fàcil. L'ingrés al Clínic de Milà solucionà la feina de rastrejar Internet per saber-ne el parador. Com posar-li una trampa de parmesà a una rata, però sense capficar-se. Dos dies després del part apareixia. Va ser caçar-lo al vespre, dur-lo al soterrani, interrogar-lo, torturar-lo, deixar que es consumís pel degoteig i finalment abandonar-lo en un descampat, vora l'hospital.
Aquella nit, la recepció de l'ambaixador gal·lès havia reunit la flor innata de la diplomàcia italiana. La plana major de la cambra del govern Berlusconi s'havia desplaçat per uns dies a un palauet més amunt de la Toscana. Les putes s'hi contaven a dotzenes, algunes ja havien perdut part del vestuari, els parlamentaris galta-vermells, inflats, delirants, obrien les boques per rebre raïm espremut que les mans d'aquelles menors els hi brindaven regalimant per les seves llengües, mentre els diputats esgarrapaven corses de fantasia, bregant per aquell o altre bocí de carn, refregant-los les cuixes sobre el sexe humit, jove i perfumat, com el que ell acabava d'abandonar. El tinent travessà la bacanal recordant l'ordre rebuda del primer ministre italià -Esclafolla'l com un fruit sec-.