Rebota't robot
bot a bot
salta i puja
de sota la pluja.
Enrampa't i adona't
que l'aigua i l'electre
no poden conviure;
va, surt i posa't a riure.
Que no hi ha esquemes
per la sort,
ni cap matriu
que et torni a l'hort
de les infàncies
sense perdre-hi pel camí
l'adulteri de l'ànima tallant,
el somriure amb dentadura postissa
dissenyada per agradar tant,
subjectada amb la resina
on queden atrapats
per sempre més
els altres.