Aigua

Cau la nit sobre la plana on el riu s'estén
meandre aquí, meandre enllà,
com la pell d'una serp fundacional,
rèptil original, desig carnal de l'arrel de l'arbre
i el canyissar humit falcat a la riba.

Cau de nit o de tarda el desig fugaç,
com la corrent que s'endú la sorra del perfil de l'illa,
a cada instant més llunyana a tu,
allargant dits de fang, cedint terreny blau a s'albufera;
mar bullent, riu negat, de la roca vella en dus el fat
d'una muller prenyada d'avortament i dació.

I la lluna s'emmiralla plena davant la costa
sense altre sentit que al existir donar-li llum
i endur-se xuclant, la mar cap a ella.