dimecres, 7 de març del 2012

Aigua

Cau la nit sobre la plana on el riu s'estén
meandre aquí, meandre enllà,
com la pell d'una serp fundacional,
rèptil original, desig carnal de l'arrel de l'arbre
i el canyissar humit falcat a la riba.

Cau de nit o de tarda el desig fugaç,
com la corrent que s'endú la sorra del perfil de l'illa,
a cada instant més llunyana a tu,
allargant dits de fang, cedint terreny blau a s'albufera;
mar bullent, riu negat, de la roca vella en dus el fat
d'una muller prenyada d'avortament i dació.

I la lluna s'emmiralla plena davant la costa
sense altre sentit que al existir donar-li llum
i endur-se xuclant, la mar cap a ella.