De les esquerdes més urbanes
que la pedra esventra enfora
deprimida pels amors
dels amants vinguts de fora
o arrelats amb cent vint anys
se'n fan mapes espacials
per on no perdre's en les ombres
de solsticis d'un sol temps
fos dins del riu begut pel peix
que va i riu boig sentint el goig.

Acar d'acres, gra de sorra
Arc d'arcades amb teulades
avi d'àvies, vi de vil·les
bar de varis amb presagis
bec de beques, vent de ventres
ble de bledes embalades
emmarcades en mandorles
descregudes i arrugades.

Col de coles, set de setzes
Cant de càntirs i abrusades
cor de cordes, dit de dites
dat a totes malferides
dut per rutes, erm d'armades
sa de santes envestides
endreçades en calaixos
d'un bell sastre que custòdia.

Oh!
a les cabres altes amb les banyes plenes d'ordi
a les gates bèsties de paraules maules
als insectes ama gats amb defectes d'asteroides
a la nina, i a la fina farina del pa cru d'un dia afable
a les busques trobades en rellotges públics
a les hores d'arbres tendres amb gandules amples
a les urpes plenes de guitarres agres i amanides
als concerts,
desconcerts aixeca penes plens de galtes amb vergonyes de veritats universals i positives
Oh!
als paisatges invisibles sense vidres amagats
a la fulla d'àcid verda que penetra dins la soca
als espais inabastables en instants de roig ampolla
a la sima, que en sa terra se'ns enterra i perd el centre del què és l'arbre
a la roca de l'escull de la muntanya del planeta
al posat en cambres fosques afilant orelles fines
a l'abús de la basarda i el vertigen de la tarda
a la incomprensió
i al cadell amb dents de somni de la fera de la hipnosi amb llepolies fresques i salvatges.

Casa fresca endins davalla
vora tecles en llits amples
certes fosses d'aigua dolça
que t'empeny amunt la selva
des d'on lluny la ment et delma.
Núvol fosc en termes d'aigua
vora tecles en llits amples
tendres tiges que acomoden
el teu cap quan mira al cel
i et plou a sobre.

Ni la nit més temptadora,
ni aforisme, ni penombra
ni la brusa, ni la corda,
ni la ves – a - saber - cosa
ni l'impuls, ni la carrossa,
ni les venes, ni la fossa
ni anar al cel, ni en el recel
ni nedant, ni dent vagant
en temps perdut,
molsosa cura
antioxidant.
Temps endavant
no vessa endins
ni en l'aviram, o en l'agre ram
amalgamant
cabals de sang,
sorra pesant,
podran amb mi,
xiscla verí.

Guardonats amb la penyora de la nit
les verdors de l'inconscient
treuen del vent l'abús indòmit de la ment
fent-ne coixí d'urnes de vi.

Callàvem tots amb dots romàntics
sense amar-nos les carícies mal formades,
els anhels amb esperança eren rebuts
pel goig dels altres amb les galtes.

Dens de dins per fora aflora
amb la gesta contundent
del qui vol ploure des de dalt de tot de l'empenta
i caure dret sense llimar la seva pròpia superfície
contra tot el que ens és terra
per cercar del cor l'arrel
enmig del tel del vel del cel
que sembla ser d'aquell despunt
un petit centre de planeta.
Llença't amunt roc hemisfèric,
còdol de cos articulat de tendra seda i vela desa-vents
les dents enfora amb el canell de gos que t'acompanya,
escarxofa'm contra el terra
carda aquell cabdell de pell
i descabella'l en tres parts ben diferenciades.

Ara estem a punt d'entendre
que el què som, no som nosaltres
i aleshores ja veuràs
quina falta de respecte.

Som aquí per fer-nos l'amor i no altra cosa
Som aquí per fer-nos l'amor i no això.
Per fer-nos l'amor i no això.
Fer-nos l'amor i no això.
Exacte, això no.

Cent senalles ensellades
de verdors i dents tallants
en marcades ben vestides
de regals per als més grans
doten certes d'intensives intencions,
clars de lluna i pantalons.
I parpelles de miralls trucats per fora,
van a veure el teu de dins
franquejant les avinences
i les bèsties del cargol
de l'escala de la ciència.
Són les peces del mercat
on cercar les coses bones
i sastrejen qualque crit
fent vestit de masovera
com els Déus sobre les celles
o un – caram, estic millor.

Que t'esclata bou metàl·lic
se'ns esberla com a crit
l'acre àrid i atordit
en aquest setè segona.
Tels enfront de sa mirada
res no pega tisorada
beurem sang per morir joves
si la lluna xiscla eterna
en aquest paper de cuina
que dibuixa ombres xineses
i penombres de mestresses.

Lentament amb nervis d'ombres
i volàtils tels compactes
vora verds trucats amb gesta
de verdures dins de l'olla
les misteles i vins ocres
desenterren illes medes
de la mar mediterrània,
roques rectes en essència
transformant a cada onada,
llops que udolen, còdols d'aigua.