dilluns, 2 de juny de 2008

Que t'esclata bou metàl·lic
se'ns esberla com a crit
l'acre àrid i atordit
en aquest setè segona.
Tels enfront de sa mirada
res no pega tisorada
beurem sang per morir joves
si la lluna xiscla eterna
en aquest paper de cuina
que dibuixa ombres xineses
i penombres de mestresses.

Cap comentari: