Dens de dins per fora aflora
amb la gesta contundent
del qui vol ploure des de dalt de tot de l'empenta
i caure dret sense llimar la seva pròpia superfície
contra tot el que ens és terra
per cercar del cor l'arrel
enmig del tel del vel del cel
que sembla ser d'aquell despunt
un petit centre de planeta.
Llença't amunt roc hemisfèric,
còdol de cos articulat de tendra seda i vela desa-vents
les dents enfora amb el canell de gos que t'acompanya,
escarxofa'm contra el terra
carda aquell cabdell de pell
i descabella'l en tres parts ben diferenciades.
dissabte, 7 de juny del 2008
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada