diumenge, 3 de gener del 2010

No hi ha gana
no hi ha fam
ni roba eixuta;
odi i tedi,
com dos ninots
de còmic,
presoners
de la intempèrie
d'una mà bruixa,
d'una cascada de sang
espessa i fumejant
com l'aigua
en un saltant.
Diuen que són àtoms,
que davant nostre
es fan i es desfan
envoltant la silueta,
i nosaltres perseguint galetes de fibra
per no molestar-la massa
i ser fideus que al capbussar-se
no omplin gaire el got,
el bassal,
la piscina,
l'oceà.
Perquè no ens sentiríem molt bé
esquitxant amb el cul ample
tot l'aviram que plora
per no tallar-se les venes.
Quin fàstic em fan.
Avui és fàstic
demà filantropia
però mentre duri la transició
se me'n foten
les vostres neures transvestides
i les crostes de cristall
que escolen llustres llums de foc vesper
en un brogit d'insectes àvids
amb l'arpó ja més que a punt.
I us apunten. Us apunten al dors,
on fineix el clatell i neix l'espinada
on l'oposat mena de prefix
per ser sentit d'alguna cosa.
I ja me'n vaig
a fer la casa,
amb musiqueta
i la ballesta preparada
per si algun veí despistat
no s'ha adonat
que avui odio,
encara.

divendres, 1 de gener del 2010

Què no dir

Què no dir de tu, grisor
què sembrar en ta malaltia
fum d'encens, meandre, plor,
caus d'ocell. Piuleig on nia
l'esperança del voltor;
tota fam es fa de cria.

Què no dir de tu, color
què colrar amb la lletania
feix, espectre, dispersió,
cos de llum. Es fa energia
la sinapsis en verdor;
fruit més tendre ens és follia.

Què no dir de tu, amargor,
què et contrasta amb l'endolcia
cromatismes d'àcid, foc,
pell torrada. Mans de dia
que en el fang bregaven cos
de figures en badia,
de vaixells onejant morts,
crims d'arrel, morals d'un dia.

Domar una Zebra

Avui per la tele feien un documental d'aquells en que apareixen animals estranys i coses que no havies vist mai. T'ensenyaven perquè les zebres tenen la pell ratllada en un entorn com la sabana, pla i sec, on sembla que aquest vestit que porten hauria de ser un reclam per a ser caçades més que no pas un recurs que les permetés passar desapercebudes. Però resulta que la seva major depredadora, la lleona, solament hi veu en blanc i negre. Aquest fet provoca que a l'hora de dinar, un felí d'aquests les passi magres quan per anar al mercat hagi de córrer com un desesperat per clavar-li dentada a un d'aquests filets amb potes, ja que a la velocitat que mouen el cul aquests mamífers, un animal d'aspecte ratllat com la zebra, li fa bastant la punyeta al còrtex visual de la lleona. Però l'argument del documental era esgarrifós. Resulta que degut a aquesta qualitat ocular dels lleons, sembla que les zebres, dins algun centre profund de la seva genètica, en algun moment de l'evolució van dir -Calla!- i es van fer ratllades com un tapís postimpressionista. I això, diuen que els hi va passar per dos motius que van lligats amb la supervivència. El primer té relació amb el grup, i fa referència al fet que amb aquest disseny, el ramat es camufli en un magma visual d'entramats direccionals que les fa a les zebres indefinides davant la mirada bitonal d'aquests fèlids, precisament perquè aquesta, des de la llunyania no sap on comença una i acaba l'altra. Però clar, si enlloc de veure zebres petites, la depredadora veu una gran i enorme zebra de quatre-centes potes potser crida més l'atenció no a una lleona, no. A cinquanta-quatre altres famolenques felines. Perquè entenguem-nos; veure això t'ha de fer perdre el nord. Ha de ser un festí. Ara, no deu resultar gaire agradable que a mida que t'apropes al menjar plof! va i se't dilueixi aquella gran bèstia en un no res i hagis de gambar com un desesperat per aconseguir un bocí del que semblava un oasi de banquet. Potser aquest fet té alguna relació amb que les lleones cacin en grup i hagin adquirit algun hàbit social. Qui sap, però això és un altre tema. Ara centrem-nos en el segon aspecte del documental, el qual també fa referència als aspectes visuals de la lleona, però es fixa amb l'individu zebra. Clar, en una persecució lleona-zebra, el brancam i les espigues salvatges de la sabana removent-se entre la pobra caçadora, que hi veu com un transistor dessintonitzat i la presa desdibuixada entre la malesa, també han de fotre bastant la punyeta i més d'una vegada la felina s'hagi d'acontentar llepant-se els bigotis i dient-li a les cries -Nenes, avui gasela-. Doncs davant de tot això et pots preguntar: Com nassos s'ho ha fet la zebra per dissenyar-se aquesta peça de roba tan exclusiva i funcional? Com s'ho ha fet la selecció natural per encertar-la d'aquesta forma? Aviam. Una zebra s'assembla sovint a un cavall, oi? I els cavalls, fins que no van estar domats per l'home eren igual de petits i estrambòtics com aquestes bestioles ratllades. Podria ser que fos un recurs per a diferenciar-se com a espècie? Vull dir que no pot ser que en algun moment decidissin transvestir-se per no anar-se'n de parranda zebros amb eugues? De fet, les espècies tendeixen a la diversificació per adaptar-se al medi, oi? I la nutrició, la relació i la reproducció són els pilars de tota cuca viva, crec. Aleshores no pot ser més encertat buscar respostes per aquestes mutacions en factors interns de les espècies més que no pas creure que són relacions asimbiòtiques les que fan decidir la genètica de les espècies? No ho sé, tu. No ho sé pas. Però això de les ratlles m'ha semblat un conte xino. A veure, una girafa s'assembla bastant a un rusc i també forma part de la dieta dels fèlids. Més que ratllada és hexagonada. També aquí hi té alguna cosa a veure l'avidesa genètica per què sigui menys caçada? Si, si. Zebres i girafes no tenen res a veure però si ambdues són èquids, tenen un mateix depredador, viuen al mateix lloc i s'han confeccionat vestimentes tramades, alguna cosa les ha d'emparentar, suposo. És el seu paper de presa o serà un motiu per a la reproducció el pes biològic que les ha fet diferents? Perquè si ens posem a divagar sobre els colors un estruç s'assembla més aviat a una mescla de còndor i zebra amb bastanta mala folla. I això si que devia ser un pata-pum genètic trasbalsador. En fi. Que no en traurem pas l'aigua clara, avui.

No sóc

No sóc la llunyania perduda enllà traçant-te nit i dia,
no sóc l'indret calmat de fred sense apatia,
no sóc la guia serva d'una corba en tensa crida,
ni tan sols sóc el dret que amara set i vet.

No sóc calfred en ment d'instant renec a la follia,
no sóc la mar que blanda el blau de la trista badia,
no sóc l'enèsim fat d'un blat que espera cria,
ni tan sols eina fora baina que en cau distret ofec amaina.

No sóc ma vida en un instant de ràbia eixida,
no sóc el tast insà d'una tinta amb metzina,
no sóc la posta en marxa d'una bella imatge,
ni tan sols l'ast d'aquesta mà que empunya ploma de falsar.

No sóc el sucre de l'engany de la fal·lera del company,
no sóc allò reclòs, fendit entre la foscor i el llit,
no sóc pinzell que densa intens la pell salada,
ni tan sols l'arpa dels voltors o dels colors, l'escata.

No sóc el xiscle en cercle; de la muda, l'os de l'arbre,
no sóc la freda aranya, presa d'un mosquit amb canya,
no sóc el caminar feixuc d'una llagosta assedegada,
ni tan sols l'àvid vell, vellut, que estén bugada, geperut.

No sóc la fosca blana sobre el llom del lleó amb gana,
no sóc el cerç arpó ungit al pit drenant el so i la nit,
no sóc la jova insana que remou la terra com si fos per gana,
ni de l'aspre de la roca,
l'erm paisatge microscòpic
fet per vents de crina ufana
i lents agents de corrasió.
Tan sols, dació.

Repin (tada)

Ei! Nineta
d'ulls perduts
enmig d'un foc
que alça roselles
just davant
del camp de blat.

No t'allunyis,
no et separis
dels botons perduts
ni de la jaca seca
amb punys sorrencs,
salats de plors,
arremangats
per la calor.

Que dins la nit
seràs princesa
d'algun cor ebri
i immadur
més trist que tu,
per ser apagat
sota l'abraç
del glaç,
esguard fugaç
d'una funesta
condició.

Seràs la roca
i l'espigó
davant la mar
d'una tempesta,
seràs l'aresta
que comprèn
tota ignició,
tota ballesta.

Decàleg de Tecnogàmia Felina

-. Primer tractat de Tecnogàmia felina.
Un gat sempre es veurà atret pel capçal d'una impressora.

-. Segon tractat de Tecnogàmia felina.
El dualisme gat-curiositat existeix en perfecta harmonia dins l'onirisme freudià; quan el gat observa, la curiositat el mata mentre que quan dorm la mata en somnis.

-. Tercer tractat de Tecnogàmia felina.
La felinitat d'un gat dependrà sempre dels seus actes.Tal i com deia l'ancestre felí Kenedy en l'illud tempore; la bona sort te la fas tu, la mala sort te l'aguantes.

-. Quart tractat de Tecnogàmia felina.
L'olfacte, l'oïda i la vista regeixen l'epistemologia d'allò felí. Per no participar de la raó és un esperit concupiscible i per tant, la seva divinitat ha de ser epicura.

-. Cinquè tractat de Tecnogàmia felina.
La fam felina d'un gat domèstic la demostra miolant, no respon a cap ritual transcendental perquè entén el sentit mecànic de l'assumpte. Participa en aquest aspecte del discurs logicocientífic.

-. Sisè tractat de Tecnogàmia felina.
Un gat occidental mai podrà entendre la mentalitat felina africana, els seus discursos són ontològicament oposats. Solament la música escrita abans del s.XIV els apropa plenament.

-. Setè tractat de Tecnogàmia felina.
Quan els gats diguin la "s" sortiran de nit per conquerir el món.

-. Vuitè tractat de Tecnogàmia felina.
La divinitat urànica governa les sis realitats cosmogòniques de l'univers felí, per trobar-se a la cúspide de la píràmide, un gat a l'aguait (Sistaré, 2009) respondrà sempre a l'encarnació d'aquesta figura ociosa.

-. Novè tractat de Tecnogàmia felina.
El mètode històric-inductiu felí governa al mètode teoric-deductiu del seu amo quan la relació entre ambdós esdevé esbroncativa majúscula.

-. Desè Tractat de Tecnogàmia Felina.
Els gestalistes entenien la psicologia felina com un tot a partir del qual s'arribava a unes parts que no servien per explicar el tot per separat.

Crítica de la Raó Tecnogàmica

-.Primera Crítica de la raó Tecnogàmica
El contacte físic entre gats genera rebuig per se. Al no agradar-los l'alcohol esdevenen felins socialment obtusos.

-. Segona Crítica de la raó Tecnogàmica
La vaca brahmànica és una deformació castissa del gat egipci.

-. Tercera Crítica de la raó Tecnogàmica
L'educació felina és un dogmatisme deconstructiu dins l'associacionisme del gat salvatge.

-. Quarta Crítica de la raó Tecnogàmica
La guerra és una pulsió biològica de la condició felina.

-. Cinquena Crítica de la raó Tecnogàmica
El caos és un univers de significacions felinament construït.

-.Sisena Crítica de la raó Tecnogàmica
L'estat felí del benestar es troba en tot allò prohibit.

-. Setena Crítica de la raó Tecnogàmica
Un felí sense cordura no diu bogeries.

-. Vuitena Crítica de la raó Tecnogàmica
La melangia felina ressona quan un gat mira absort per la finestra.

-. Novena Crítica de la raó Tecnogàmica
Un felí racional caçarà porc sempre i quan gaudeixi de l'embotit, en cas contrari dormirà.

-. Desena crítica de la raó Tecnogàmica.
La possibilitat de concebre un gat educat en l'imaginari felí descompon tot substrat teòric sobre un multivers quantic.

Balances

Cloïsses obertes sobre l'acer bullent
mostrant la llengua a les bombolles i al vent,
fos, gasós, provinent d'orient,
de Rússia, de gent
que xiscla amb les closques
humides, la fera, l'alè de la terra
perduda en balances on fou clau anglesa
del pes la mesura que optava a la guerra
i als nens no els arriba
la sal necessària per fer-se besades
fruir en la conserva d'adult, sols les rases
de restes dins ungles, arenes de tombes
d'on s'alcen els arbres que ho fan tot poètic,
patètic, mesclat amb l'eclèctic,
donant-se la mà, lligats els contraris,
fitant com res vàlid ens omple d'enyor
ja res vertader no ens té essència de ser
devem fer l'esforç i falcar-nos bé en l'ombra
des d'on tot s'observa amb la calma d'un nombre
finit, infinit, colrat de mesures, cercant-li els científics
la forma en els lítics, l'abús en la història
té forma de goma i als tristos copistes
els resta tintar-la amb la ploma.