divendres, 1 de gener de 2010

Balances

Cloïsses obertes sobre l'acer bullent
mostrant la llengua a les bombolles i al vent,
fos, gasós, provinent d'orient,
de Rússia, de gent
que xiscla amb les closques
humides, la fera, l'alè de la terra
perduda en balances on fou clau anglesa
del pes la mesura que optava a la guerra
i als nens no els arriba
la sal necessària per fer-se besades
fruir en la conserva d'adult, sols les rases
de restes dins ungles, arenes de tombes
d'on s'alcen els arbres que ho fan tot poètic,
patètic, mesclat amb l'eclèctic,
donant-se la mà, lligats els contraris,
fitant com res vàlid ens omple d'enyor
ja res vertader no ens té essència de ser
devem fer l'esforç i falcar-nos bé en l'ombra
des d'on tot s'observa amb la calma d'un nombre
finit, infinit, colrat de mesures, cercant-li els científics
la forma en els lítics, l'abús en la història
té forma de goma i als tristos copistes
els resta tintar-la amb la ploma.