dissabte, 27 de setembre del 2008

Figures rere un vidre fosc ombregen perfils de sintagmes verbals
a terra ajagut, fumejant algun crit, te'n mires distret uns retalls
amb sina d'encesos records almiralls trasteges indòmits cavalls
la lluna te'ls rega amb esculls de coralls quan encara el perfil és perfecte.
Renegues dels dots amb indòmits vassalls que et resen a un ser superior
gemegues remots guturals en anals mig perduts dins un cercle viciós
t'adones que caus dins un celobert blau que sembla ombrejar-te la sort
t'inventes parets i amb els límits deserts els hi traces les ungles a sobre.

dimarts, 23 de setembre del 2008

No podràs,
parets en mà,
fermar mon calb
barret somniar,
ni de les claus
en panys aliens,
errant maldestre i sorollós
pel forat de l'escala,
enunciar pisos aïllats
begut pel goig
d'una nit clara.

En tens la mestra
d'un edifici
sense portes ja.

dilluns, 15 de setembre del 2008

GAT

Has mort regat com a persona que vas ser,
sacrificat en el raser d'un hospital alçat per tu,
no vas plorar per cap herència
et va fer ràbia arribar a l'hora del final
com és normal,
hom t'ha portat com a persona que ara es casa.

divendres, 12 de setembre del 2008

Ja no puc tornar a reveure
com remous la teva pell,
com remous la teva pell,
com remous la teva pell
i et vas fent vell amb melangia.

Ja no vull sortir del cos
i anar volant deambulant,
anar volant deambulant,
anar volant deambulant
vora el teu pit de sang i fang.

Serà el llegat de nit i dia
vora el racó d'aquest nou fat
per sembrar blat la pira encesa.

Daré a l'enyor d'un sol instant,
grapat de sorra voleiant,
el primer alè del mot darrer.

dimarts, 2 de setembre del 2008

Guardava racons
per als records
encara futurs
però vestits
d'una altra cosa.
Mirava els ocells
criant al sostre
del balcó de casa
i em feia enveja.
Cantava pels carrers
perquè no m'arrossegués
la pena i així
tirar endavant,
caminant i fumant
pels carrers coneguts
plens de gent
estranya i nova.

Desfeia les bosses
per trobar objectes
d'una altra vida
més antiga i vertadera.
Imatges ratades
d'un passat ple i alegre
molt llunyà
d'aquesta terra.
Somnio encara
amb tot el que m'esperava,
enganyant-me i cotxant-me
amb les robes d'un altre
i ara et veig lluny,
racionalment lluny,
salvatgement lluny,
a l'altra banda d'un riu
que no fa gràcia.