Figures rere un vidre fosc ombregen perfils de sintagmes verbals
a terra ajagut, fumejant algun crit, te'n mires distret uns retalls
amb sina d'encesos records almiralls trasteges indòmits cavalls
la lluna te'ls rega amb esculls de coralls quan encara el perfil és perfecte.
Renegues dels dots amb indòmits vassalls que et resen a un ser superior
gemegues remots guturals en anals mig perduts dins un cercle viciós
t'adones que caus dins un celobert blau que sembla ombrejar-te la sort
t'inventes parets i amb els límits deserts els hi traces les ungles a sobre.