skip to main
|
skip to sidebar
dimarts, 23 de setembre de 2008
No podràs,
parets en mà,
fermar mon calb
barret somniar,
ni de les claus
en panys aliens,
errant maldestre i sorollós
pel forat de l'escala,
enunciar pisos aïllats
begut pel goig
d'una nit clara.
En tens la mestra
d'un edifici
sense portes ja.
Entrada més recent
Entrada més antiga
Pàgina d'inici
Seguidors
Arxiu del blog
▼
2008
(33)
►
de maig
(1)
►
de juny
(12)
►
de juliol
(5)
►
d’agost
(6)
▼
de setembre
(5)
Guardava racons per als records encara futurs però...
Ja no puc tornar a reveure com remous la teva pell...
GAT
No podràs, parets en mà, fermar mon calb barret so...
Figures rere un vidre fosc ombregen perfils de sin...
►
d’octubre
(1)
►
de novembre
(2)
►
de desembre
(1)
►
2009
(20)
►
de febrer
(7)
►
de març
(4)
►
d’abril
(5)
►
de maig
(3)
►
de juny
(1)
►
2010
(22)
►
de gener
(8)
►
de febrer
(2)
►
de març
(4)
►
d’agost
(2)
►
de setembre
(6)
►
2011
(8)
►
de gener
(2)
►
de febrer
(5)
►
de març
(1)
►
2012
(11)
►
de gener
(1)
►
de febrer
(1)
►
de març
(1)
►
d’abril
(1)
►
d’agost
(6)
►
d’octubre
(1)
►
2013
(2)
►
de febrer
(2)
Dades personals
Fa sol si do fa re o és vague
Crec que hi ha dues formes d'enamorament, la què va de les parts al tot i la què va del tot a les parts.
Visualitza el meu perfil complet