Ja no puc tornar a reveure
com remous la teva pell,
com remous la teva pell,
com remous la teva pell
i et vas fent vell amb melangia.
Ja no vull sortir del cos
i anar volant deambulant,
anar volant deambulant,
anar volant deambulant
vora el teu pit de sang i fang.
Serà el llegat de nit i dia
vora el racó d'aquest nou fat
per sembrar blat la pira encesa.
Daré a l'enyor d'un sol instant,
grapat de sorra voleiant,
el primer alè del mot darrer.