divendres, 10 de febrer del 2012

Frecs

Graus de latituds verticals
s'enfilen com xuclamels esclatants
de verd llimona
amb tons de taronjada,
esqueixant el ciment
i la memòria de les creus de plàstic,
de la lluna nova
i la mínima de Mounder;
desfent el glaç
a la velocitat de la llum,
duent a les arrels
fins al centre del planeta,
on infants plorant de riure
s'expliquen contes de por
i d'amor etern,
sabent-se grans com el planeta
que els acull.

Graus de latituds horitzontals
llambregant com anguiles
rebenten canonades a destemps
sortidors d'aigües termals,
i nits de foc a les parpelles
amb ullals enfora
donen ales a les mares
que s'estenen com mantega
omplint els continents
de boix i terra fèrtil,
de blat, farina, pa
i brasa tallafoc,
donant la volta a l'equador
com el cinturó d'una bagassa
que li envolta la bata
d'estar per casa, casa, casa,
on tots naixem i morim.