versaments

Oh!
a les cabres altes amb les banyes plenes d'ordi
a les gates bèsties de paraules maules
als insectes ama gats amb defectes d'asteroides
a la nina, i a la fina farina del pa cru d'un dia afable
a les busques trobades en rellotges públics
a les hores d'arbres tendres amb gandules amples
a les urpes plenes de guitarres agres i amanides
als concerts,
desconcerts aixeca penes plens de galtes amb vergonyes de veritats universals i positives
Oh!
als paisatges invisibles sense vidres amagats
a la fulla d'àcid verda que penetra dins la soca
als espais inabastables en instants de roig ampolla
a la sima, que en sa terra se'ns enterra i perd el centre del què és l'arbre
a la roca de l'escull de la muntanya del planeta
al posat en cambres fosques afilant orelles fines
a l'abús de la basarda i el vertigen de la tarda
a la incomprensió
i al cadell amb dents de somni de la fera de la hipnosi amb llepolies fresques i salvatges.