Gaire

I què vols que et digui més,
i què em demanes encara
més sang, més cadàvers infinits,
morts, camps de desànim
cases tortes i arbres en forma de creu
noves guerres seran el pa de déu
i somniarem amb l'ara
com si mai hagués existit
sense planyer-lo gaire
perquè sabrem l'error
que vam patir
i no vam fer res
per evitar-ho
perquè dúiem
la dignitat
en forma de bota italiana
ben tallada, guapa,
marcada per codis
de seguretat de producció
i amor per la feina ben feta
sense explotació infantil
mentre els rics
es follaven als nens
amb parsimònia
i naltros caminàvem segurs
amb l'alegria del moment.
I res d'això, de cap extrem,
ens feia fer pas massa.