versaments

Les paraules a la roca
amb el despit acolorit,
la mirada en el desfici
d'un menjador net i finit,
la petjada enrajolada i riallera
fent camí ben lluny de l'era,
i la ressaca resseca
al cove de la roba distreta.

Les mans sobre el teu cos
i sense guants per si de casc,
la virtut en un decàleg
dins una urna de museu,
i l'olor del teu cabell,
d'estil endèmic i europeu,
furgant la boira del tabac
amb una espasa de cartró.