versaments

La taula i la cadira immòbils
segresten l'ànima del teu cos
fent-la de fusta corcada per un passat immediat
que no tornarà mai
el suro és al cap a través dels ulls
i el què hi posa als papers no es llegeix,
el tabac s'evapora amb quietud, sense dir-te adéu.
I sota la taula gemegues,
amagada dels teus avis i pares.
Els diccionaris no tenen paraules
per dir-te el que pensen,
estan commoguts fora del prestatges
i prefereixen alçar el vol amb les tapes.
L'àcid goteja sobre piles alcalines
la fusta es corca a un ritme voraç
la pluja del telèfon indica depressió
dins la dutxa mentre li cantes motes al cos.
La gata dorm lluny de tu,
els deures no es fan
i la porta groga sempre queda oberta
perquè hi entri el glaç.
La veritat es troba en el fons del sentit
de la paraula dita
rere l'última imatge entesa
en forma de fragment indefinible
l'espessor del res ho és tot en aquest paisatge
la boira omple els pulmons, en pren forma,
amb el pit ple del tot n'ets part indestriable
i mentre aguantis la respiració
res et farà tornar a escriure.