versaments

Deu-me la figura pura
que en faré de l'armadura
mans tallades, calç que sura.

Deu-me la coïssor més dura
quan la vida ens delma
i amb l'arrel ens ferma.

Deu-li pau a la diana
i al manyoc de la llana
sense cap punt de sutura
amb la ferida oberta
dits al vent, desperta,
amb els marges, escarpada
i la vilesa d'una font encesa.
Que encenalls amb seca fressa
duts pel pa que encunya dents
mou els fils de la disfressa,
fausta d'esma, molla i erma
quan al fons no passa res.

Deu-me la brutor madura
que en mataré la cura
amb ganivet i geniva
cavall avall, occint-la viva.