A la flor d'estiu li duràs
tempestes
de les que maten fruits però
també conquestes,
de dol sobre la mar,
desitjant durant els vespres
que haver-te conegut sigui
l'ombra d'un Mal brut.
Creuràs que en els
passatges on s'hi amaguen tots els patges
són l'ombra allargassada
d'haver-te cregut gat.
Duem endins les regnes dels
llamps, els trons i els temples
el sacre magisteri
d'ungir-te endins els dits,
cercar en la carn la tràquea
i el palpitar del cor
arrencarem la vida d'aquest
àngel ja mort.
Creuràs que en els
passatges on s'hi amaguen tots els patges
són l'ombra allargassada
d'haver-te cregut gat.
Beurem del roig d'ampolla
enmig de Silenciades,
paisatges que gemeguen
rebrots de nou per any
són cicles de l'albada que
clouen en solstici
semblen la primavera que ja
no duus als ulls.
No creuré en els passatges
on s'hi amaguen tots els patges
són l'ombra allargassada
d'haver-te fet un fat.
