dimecres, 1 d’agost del 2012

Estendard

A resultes de l'Adéu
la ferida no es tancava,
com la nafra oberta al peu,
pas a pas em dessagnava.

Vas mostrar-me la carícia
del qui no hi té res a perdre
i ara voltes, amazona,
per un altre continent.

Jo despullo un cos de dama
remullant els peus en l'aigua,
el cordatge de la nau
el té un vell amarrador.

-Falco?- Diu, demanant ordre,
li responc que el llenci al mar
que hissarem les setze veles
i els ossos de l'estendard.

Ull per ulls i dent per dents
cuso la ferida als vents,
tots els pobles de les costes
són cada un d'ells continents.

Amb les orelles alçades
vaig sentir una fressa al bosc,
aquest lleu bocí d'història
venia escrit dins del teu cor.