El cos i la sang

A la volta del desmai del gest
desfet en llàgrimes de sal,
corprès d'allò que ja no hi és
en faré galetes dolces
per la menja i el record acotat
sota la raó més bèstia
que ho sostrau tot
del lloc i del moment
per fer-s'ho seu
i poder per fi, jaure tranquil
al racó on les parres de la vinya
fan créixer el raïm a l'ombra del jardí
amarat d'aroma a xuclamels i pensaments,
on allargant suaument els coll,
obrint mandrosament els llavis
pots collir, sense les mans, grans de raïm
d'aquell sarment mil·lenari.