divendres, 17 d’abril del 2009

Sang es cola entre tenebres,
basses d'oli, talls feréstecs,
per la vall de la muntanya
quan ets tu qui hi has nedat.
Mentre és àrid fruit passat
si des d'un turó prou alt
en contemples l'envestida
contra murs, fel i ciutat
on tot mig bocí esquerdat
en penombra presumida
cou vestits en ta retina,
nova forma de cortina
que t'embasta de vermell
com escura-xemeneies
i miralls d'un bell coltell
per on l'ast en ma cavalca
cercant ànimes d'anyell.