versaments

Que no ens arruguin les pestanyes
els que sembren polsegueres
de mirades amargades,
amagades rere cossos bonics
o saltants d'aigua ferits
amb nius fetals a la memòria
fets ferida per l'oblit.

Que no ens arruguin les pestanyes
els que van deambulant
ambulàncies de tres dits
amb la marca de la guerra
feta cau de pandereta
i obsequiada en una gàbia
com a posta de postal.

Que no ens arruguin les pestanyes
els negats de llits de rius
que en el mar no han vist mai res
i encomanen les bardisses
d'un jardí mal arreglat
a la casa del costat
sense haver-se fet salvatges
per no haver-se vist el pes.

Que no ens arruguin les pestanyes
ja mai més.