versaments

Amb els tròpics connectats*
per enèsimes membranes
que ens evoquen pel forat
d'un pany cec que no entabana
treus els ulls de l'aclucat,
lloc desert ple de magranes
que atabalen com guspires,
per anar gegant davant
de l'exèrcit de l'infant
on tots toquen folls timbales
tòrrid so sanejador,
i n'abruses les mirades
d'allò tendre que a les tiges
de les branques de les cames
ens reclava en gleva eixuta,
eixida, eixorca, en ment xalada,
creus de deus pregant adéus
pell salada, aigua de neus.