versaments

Quan entre ventres vens alçant els ulls
la quimera d'esculls s'aferra als fulls
l'alè del tors llegeix entre llençols,
i aferra amb plecs corbats de carn,
la vista al cos del plany.

I la claror es fa lloc en el racó de la tristes
i la claror fa foc de la vilesa estesa
i la claror s'esmuny entre penombres d'esma
i la claror fa foc de la figura entesa.

Quan entre rius de gent voltant les avingudes
s'acorden cossos separats per armadures,
llavors esculls llençar la mà per tocar cordes
figurant ser el veler que acull ànimes mortes.

I la claror ens encega l'ús de la Manera
i la claror és drecera de la primavera
i la claror ens perfila el cos fibrat de l'era
i la claror és salvatge ment, en ment de fera.