versaments

Com estel
de primavera
o entresòl
de la quimera
duim als caus
de la mirada
la foscor
més renovada;
mans de sucre,
forma d'ham,
deus d'alcohol,
extrems de fang.
Dius al ventre
de ta mare
que demà
et faràs més gran?
Perds el temps
si només vens
amb el discurs
d'un cançoner,
ans escolta
la vesprada
d'on en neix
el taronger:
- L'acidesa
de la roca
brolla fresca
en fer-te ser.