Concomitàncies

Concomitàncies trencades,
espill d'esquitx de llum
en mil bocins clavats en carn,
sóc el reflex incoherent
de tots vosaltres,
món convuls
que es va fonent
amb la fe més profunda de l'amor
i esdevé toll, es fa bassal,
liquid magmàtic
que a giragonces
volteja el centre sòlid
del planeta blau
en roig ardent,
i en contracció de part
surt expulsat per la boca de la fam
d'un volcà qualsevol,
perquè el nom propi
ha mort avui.
I no fa fred,
tampoc hi ha set,
tan sols la fúria
del dimoni i de l'altíssim,
brot de gest amoral
perquè hom
es troba ja
rere el teló
del drama i la follia.