Quan sembla
que més necessito
el
teu record,
diria que vol ser esborrat.
Hauria de tenir-te ben a prop,
evocant les guerres preventives
però en canvi, te'n vas
i em deixes sol
al capdavant del batalló
tot desarmat,
carn de cançó
per qualsevol sirena
d'aquesta mar;
te'n vas
quan més ho necessito:
La casa,
el teu fil de veu,
el cant.
Com dus el cant?
I ara,
davant d'aquesta imatge
que amaga un cos
a l'altra banda
de l'obturador
em veig tancat
dins la màquina
de fer fotos,
per sempre.
Robaré ànimes
arreu del món.
