Forma d'Artista (Anémic Cinéma)

No puc para d'escriure sobre el teu poema en vers esculpit en forma d'ombra i espiral i nombre centrant centres a desdit, relluint sobre les lloses d'un carrer xopat en tardor i dibuixant les formes dels trajectes amb que cauen fulles mortes de parents caducifolis. Obre els braços véns a dir alça els músics i les ànimes que gemeguen mal somortes; fes coral d'aquest moment de despit i creu en les feres de nit que acompanyen l'avinguda.

A la de tres moriren tots junts per falta d'amor i drogues que alteraven la consciència i l'estat d'ànim, la conxorxa de les mans als cossos de la tria i la nineta posada contra la paret més alta, com a càstig pitjor. Ningú no ho sabrà fer millor. Ningú ho sabrà fer millor que la teva mirada blava, el teu desmai per l'absolut o la bellesa d'unes mans grans i dits esvelts preparats per a fer sonar l'estri de cordes, l'instrument que des d'infant dus ancorat al fons del cor en forma d'artista.