Faltaria una poma en forma de llàgrima, una pera llimonera àcida i lluenta que me'n fes de l'ànima, substància, quelcom encara falt en mi, per la llavor que hom duu al ventre, a l'infinit de l'interior on tot respon al xiscle erràtic del més enllà de les muntanyes, repetint-se perquè és ple de pètals d'aire donant forma als crits que em falten per saber, encara.
Faltaria una cadira a la vorera del carrer Santa Anna, plena d'història i de memòria. Faltaria la saviesa que ens dona la vellesa i que solament puc intuir, imaginar en l'anhel que no puc viure perquè no m'és possible encara, perquè necessito de l'amor que em creix en l'arbre de les vides dels altres, on la seva llavor no em pertany ni depèn de mi.
skip to main |
skip to sidebar
Seguidors
Arxiu del blog
Dades personals
- Fa sol si do fa re o és vague
- Crec que hi ha dues formes d'enamorament, la què va de les parts al tot i la què va del tot a les parts.