versaments

Neixen gotes sense noms ni botes
caminant abans de caure
pel pendent de mar salada
de les galtes de la son
com en cases mig desfetes
o parelles sense efectes,
com les pluges descregudes
o amarades de basardes emotives
que ens desfan la pell a tires
al regar perdius de tiges
i bastardes melangies.
Som la casa de la cosa
que ens arrastra vora el sastre
vora l'astre de finestres
de ventades de feleres
on ens besen les parpelles
se'ns emporten per les portes
sense pes a les costelles
les més nimfes matineres,
a fer-nos veure
ombres de peus
al deixar de fer-nos armes
per salar-nos les ferides
amb el sucre de la canya
que va de pedra i guanya;
a les tisores i al paper,
a la galeta i al bomber,
a l'alcaldessa i al cuiner.
No fallem estant en verd
i anem amunt de cent a mil
com l'inconscient que endins navega
i trenca mastils oxidables
molt abans de fer-se vells
amb els cabells encara tendres
i les urpes ben obertes
ja mig brutes però encara curtes i juguem.
Juguem a l'herba, a la nevera
o a la barra que tens al bar
de la cantonera
fent fanal d'arrel als dos
que ara se'ns besen
sense veure't però senten
ta calor i claror semblant
al sant del cant de la sirena
de la cosa urgent mig emergent
i de la vella que l'entén.