versaments

En silencis sense estímuls
sastres freguen els vestíbuls
escampant-se per les cases
perseguint-ne cossos fosos.

Amb la gesta del pretèrit
llencen pètals coloristes
o cavalls estacant terres
amb ses potes de mil flors.

Contra l'arbre de l'ametlla,
contra el buit sense cap eina
ells passegen tot cuidant-te
sempre que els hi facis por.

Aleshores hi ha un bon tracte
quan escullen del bagatge
quin és bell, millor passatge
de les boires de la son.

És el punt on tot comença.
alçant el vol en forma d'esma,
unit per forces invisibles,
les estrelles del teu cos
que ens permeten veure l'acte

I ara prems endins les dents
obrint debats entre les ments
amb aigües tortes i galeres
intuint en l'acte feres.

Vas amunt amb lluita torta
cremant llenya verda tendra
just a temps per esberlar-se
arreu el cos sota allò negre.

Esculpit en polseguera
vora forces adhesives
toques pedres amb les branques
de les mans del qui creus altres

Del sotabosc podem pedrades
des de dos punts indiscernibles
tot fent-te'ls teus amb pocs periples
despertant-ne un xiscle sa.

Mentre dorms gestant arrugues
esculpides sobre teles
o en llençols d'un jaç amable
omples fats amb drets parlats
en una nit dels gira-sols.