Ara que la terra dorm

Ara que la terra dorm.
Ara que la nina i l'arbre
jauen junts unint arrels
amb braços joves
i carns dolces encara.
Ara que la vida no ens aguanta
i la son ajau parpelles
com muralles,
on el somni del deliri
s'ha fet pòsit de raó,
lluny de tants de dogmes
hàbils, lluny de tantes morts
cosides, lluny de terres
cristianes, prop de l'eina
equatorial; ara jau la nina sola
vora l'arbre de la nau;
a l'espera de la ciència
resguardada en aquell cau;
on la porta ajusta closa,
l'hermetisme i l'hermenèutic,
on brogits pel badil rau.