versaments

Que la roca sigui aresta,
presa entesa com a festa,
i la mida sigui ingent
com la mà, canell en ment,
quan la nit que et nega gesta
cau pel seu propi lament.

Que la llum estigui en testa
feta sang d'alguna ingesta
que la veu dugui penyora
d'un alè enervat al vent
i la nova renombrada
alci els peus d'aquest invent.
Som el xiscle en la corrent.