dijous, 28 d’agost del 2008

Figures de sucre
ambulants i radiants
d'espesses ventades
en pots de cristall
banyats al brillar
del solstici d'hivern
no gemeguen cremors
a les brases o al tords
de les metxes carnoses
empeses pel foc
que delira alè gris
embastant xemeneies
enceses per teies,
cavalls de vapor
preneu-me dels peus
xiuleu fora via
i alceu els vagons
de la terra i el dia
per veure a la nit
vora l'ample despit
d'una aresta de roca
que cega a la vista
la crosta d'un pa
que mai no té cames
però fa caminar.