dimecres, 24 de març del 2010

On naveguen les armades

Què vas fer desànim?
Què va dur-te fins al pou
d'on res no fa ombra
ni cap roca, ni cap verda
tija tendra, prou esvelta
pot collir gotes de tu.

On vas dur-me miserable?
On naveguen les armades
amb que vas conquerir terres
que ni el meu alè podia
brandar plantes per no ser
espai conegut?

Qui t'ha dit que moro encara?
Quina busca creus que marca
pas cap hora on tot comença
si no ets més que pols i colze,
fam que cerca un cau somort,
si tan sols tu dus besada,
sobre els llavis segellada,
la disfressa de la sort.

Ara que la terra dorm

Ara que la terra dorm.
Ara que la nina i l'arbre
jauen junts unint arrels
amb braços joves
i carns dolces encara.
Ara que la vida no ens aguanta
i la son ajau parpelles
com muralles,
on el somni del deliri
s'ha fet pòsit de raó,
lluny de tants de dogmes
hàbils, lluny de tantes morts
cosides, lluny de terres
cristianes, prop de l'eina
equatorial; ara jau la nina sola
vora l'arbre de la nau;
a l'espera de la ciència
resguardada en aquell cau;
on la porta ajusta closa,
l'hermetisme i l'hermenèutic,
on brogits pel badil rau.

Finals de tram de via

No hi ets encar que et busqui,
per molt que cerqui rere les cadires
sota la taula o amagada
entre cortines;
no hi ets.

No hi ets en mi com hi eres abans de conèixer-te.
M'entén algú? Abans de conèixer-te.
Serà algun pòsit d'ànim advers
després de dir que no
a qui calia
per ser node d'estructura cardinal.

Formaves part de l'era
molt abans de que fos era
molt abans de ser figura
de cap cosa inusual;
perquè eres justa, part de mi.

No és amor, és alegria
el què ens fa faltar en les nits
quan del dia s'encomanen
al teu cor per sagnar magres
fruits, magranes,
dolces cames, lligacames
i finals de tram de via.

Carn de lava

Em fa por anar a dormir.
Somniar amb tu i dir-te en l'oníric,
vals trasbals de l'ens empíric,
que en la boira del deliri
solament et tinc a tu.

Em fa brida en ment d'una euga
ser-te l'únic fel fatídic
que s'esmunyi entre dictàmens
per cercar-te el què et fa mal
i ser pòsit de dolor.

I quan arribi aquesta fita
feta amb carn de lava eixuta
no serem més que marcians.