dijous, 21 de febrer del 2013

Prou

A la merda l'estació de tren,
els orgasmes digitals
en estat de voler-te ungir en ma pell,
en el film aquell de dolç finir
amb el cor trencat
de tanta bellesa.

Ni sota l'aigua,
sense alè
per ser el darrer miratge
de ma vida
t'hi voldria.

I em vas xerrant del “no voler”
d'aquell qui no ha dit res,
havent volgut
penetrar endins
mig profanant
allò que et manca.

Així i tot,
afortunat,
prenc en grat
la doble visió
que ens falca a terra
i em puc fet el suec,
ara mateix
et desconec.

No hi ha saber
sense coneixença.
I a tu
no t'he conegut pas.