dimarts, 22 de març del 2011

Diguem que a voltes
torna la tarda
que t'omple de ganes
de veure-hi de nit.
Que t'esforces
a caure de la cadira
tal com jugaves
amb el company d'escola,
llunyà,
fent equilibris
sobre la pota
que resta,
flotant sobre el terra.
Diguem que dus la bata petita
per no tacar-te mai més
d'oblits i descuits
dels grans
perquè tot és ja massa.