Repin (tada)

Ei! Nineta
d'ulls perduts
enmig d'un foc
que alça roselles
just davant
del camp de blat.

No t'allunyis,
no et separis
dels botons perduts
ni de la jaca seca
amb punys sorrencs,
salats de plors,
arremangats
per la calor.

Que dins la nit
seràs princesa
d'algun cor ebri
i immadur
més trist que tu,
per ser apagat
sota l'abraç
del glaç,
esguard fugaç
d'una funesta
condició.

Seràs la roca
i l'espigó
davant la mar
d'una tempesta,
seràs l'aresta
que comprèn
tota ignició,
tota ballesta.