dimecres, 20 de maig del 2009

Esgarrapa'm la carnada
per la cuixa i l'avantbraç
que duc cos petit, dansada,
i massa roba a la maleta
per tornar a apuntar amb la faç.

Avui porta'm al compàs
per aquella aspra guitarra
que t'arranca per l'espatlla
i et recorre l'espinada,
eriçant-te cada arrel
i bri de pèl,
l'esquelètic pes d'amfibi
que en un pic pretèrit fórem
fons de mar, tot un, tu i jo.

Esgarrapa'm la carnada
plena d'hostes carnavals
fins que nasqui sang, dansada,
tant me fa si és per les cames
cuites amb les teves sals.

Avui corba'm al compàs
d'una ingesta desfalcada
que ens anul·li tot dolor
i ens traspuï en la collada,
alçada en esma de coïssor
i pes de raó,
de la cura a la cordura
que en un llast marítim fórem
peus d'acròbata, tu i jo.