versaments

Galls, canells, cavalls i velles,
mans d'atura i espigalls,
fous d'una era d'encimera,
d'alta testa enfront miralls.
Llesques d'oli i carboneres
mesclen fams i mantegueres,
calabruixes i banderes,
recipients de pell i d'elles.

Sembra marges a desgana
i beu de l'ample dit petit,
com en l'àcid d'una tarda
o en l'abús del goig finit.

Que som a l'era de l'oblit
on tot de nou amar comença
en un instant d'ombra collit
en el recer d'un mot que densa
la semàntica del crit
i la veu de la demència
vora un signe en anys descrit
com la figura més tendra.

Que sóc home en ta mirada
i en ma mà follet en dansa,
la coïssor del pit calent
que en ton dit de vi s'amara.