versaments

Guardava racons
per als records
encara futurs
però vestits
d'una altra cosa.
Mirava els ocells
criant al sostre
del balcó de casa
i em feia enveja.
Cantava pels carrers
perquè no m'arrossegués
la pena i així
tirar endavant,
caminant i fumant
pels carrers coneguts
plens de gent
estranya i nova.

Desfeia les bosses
per trobar objectes
d'una altra vida
més antiga i vertadera.
Imatges ratades
d'un passat ple i alegre
molt llunyà
d'aquesta terra.
Somnio encara
amb tot el que m'esperava,
enganyant-me i cotxant-me
amb les robes d'un altre
i ara et veig lluny,
racionalment lluny,
salvatgement lluny,
a l'altra banda d'un riu
que no fa gràcia.