dimarts, 29 de juliol del 2008

Preferir morir
que moris ahir
que em deixis en pau
i cridis ben alt
que ja en tenim prou
de pous assecats
i ritmes marcats
de fora cap dins
com ja no ha de ser
ni havia de ser
sentir-nos per dins
d'aquí als alts confins
i veure'n d'allí
les cloves dels astres
com freguen els sastres
que viuen tant lluny
que pega vertigen
saber-se tant ample
com crit de baralla
dels vius de l'arada
motxilla de palla
closca de cargol
ja no se'ns fa nul·la
la llum del mussol
o el temple de col
la puça ens aixeca
el planeta de plàstic
i crida a patades
que n'és de gran l'àrtic.