Guardonats amb la penyora de la nit
les verdors de l'inconscient
treuen del vent l'abús indòmit de la ment
fent-ne coixí d'urnes de vi.
Callàvem tots amb dots romàntics
sense amar-nos les carícies mal formades,
els anhels amb esperança eren rebuts
pel goig dels altres amb les galtes.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada